Ruta de les platges i les arts de pesca

Mitjançant plafons interpretatius situats a les principals platges/indrets del municipi (Cap de Ras, Grifeu, El Port, El Castellar, La Farella, Les Tonyines i Cau del Llop), descobrirem els diferents arts de pesca que es practicaven antigament.

Llançà ha estat sempre una població pesquera. Amb diferents alternatives econòmiques – amb temporades millors i amb temporades pitjors -, en aquests verals de la Mar d’Amunt, al nord de Cap de Creus, hi deu haver hagut pescadors des dels temps més antics fins ara.

1- PLATGES DE CAP DE RAS

Topònim que indica un indret baix i descobert. El vocable ras és emprat per comparació  estricta entre els promontoris circumdants que precisament destaquen per l’alçada. Lloc de fitació mil·lenària entre els dominis  monàstics de Sant Quirze de Colera i Sant Pere de Roda.

Davant de les platges i cales d’aquest sector s’hi practicaven  la pesca de l’encesa, el palangre, les soltes, el batre i el reganar .

 2 - PLATJA DE GRIFEU

Topònim derivat d’un cognom català. Segons un document del 1884, referent al sorteig de la pesca a l’encesa a Llançà , s’esmenta entre d’altres, la cala d’en Grifeu Altasó, possiblement el llinatge dels propietaris de l’època. 

En aquest sector s’hi practicaven arts d’encerclament com  la pesca de l’encesa, arts d’arrossegament  com l’ artó i altres sistemes de pesca menors que capturen els peixos pel sistema de ratera:  les nanses i les sepieres.

3- PLATJA DEL PORT

A Llançà, el barri del port és el sector pescador per excel·lència. Va néixer durant els anys de la decadència  de la pirateria. Al final del segle XVII existien uns casalots dels pescadors que davallaren del poble i les seves barraques per guardar ormeigs, tot a redós del roquer de La Miranda, però el desenvolupament com a barri mariner s’inicià durant el segle XVIII.

4 - EL CASTELLAR

Etimològicament Castellar, procedeix de castell, que significa “lloc enlairat”, “observatori”, “torre de guaita”. Antigament era una illa del Port de Llançà, avui annexada a terra per un braç d’obra que serveix de pàrquing i suport a les instal·lacions nàutiques.

En aquest sector s’hi havia practicat la pesca al traire (fitora grossa ), arts d’encerclament com l’encesa i la teranyina i també arts d’arrossegament de fons com el bou.

5 - PLATJA DE LA FARELLA 

Topònim derivat de farell, que indicava la presència d’una llum per orientar els navegants o bé el lloc on s’iniciava la pesca a l’encesa.

Com indica doncs el topònim en aquest sector s’hi practicava la pesca de l’encesa .

6 - PLATJA DE LES TONYINES

Topònim que indica el pas de l’espècie de peix migratori que, procedent de l’Atlàntic, contorneja cada primavera el Mediterrani occidental amb finalitats reproductores.

Davant d’aquesta platja s’hi practicaven arts de parada com el de l’almadrava volant i arts de deriva com el sardinal i el tonaire que són unes de les  arts de pesca més antigues que es coneixen.

7 - PLATJA DE CAU DEL LLOP

Topònim derivat de la presència a l’indret d’un llop. Segons la llegenda en aquesta platja hi havia viscut un tal  Pairet en companyia d’un llop.

Al davant d’aquest sector de franja marítima s’hi practicaven antigament  les arts de deriva  com el tonaire, el sardinal i la pesca de l’encesa i arts de fons com les soltes, el tresmall i el  bolero.