Recinte Emmurallat

 

Al final del segle XVII el primitiu nucli de Llançà ocupava un petit turonet entorn del Castell – Palau de l’abat i la recent construïda església parroquial. El recinte fortificat constava d’un perímetre de dos-cents metres de muralles i sis torres defensives, un traçat que coincidia amb les façanes dels carrers Pilota, Muralla i Salmerón. El clos emmurallat donava protecció a una seixantena de famílies que totalitzaven els tres-cents habitants de la vila. D’aquesta època només es conserva l’estructura vial, el castell, avui particular, l’església i l’arcada que travessa l’antic carrer conegut per la Força Vella. Tant el caseriu, com les muralles patiren els efectes de creixement i modernització dels segles XVIII i XIX i la darrera torre fou demolida l’any 1899.