Platja de la Farella

TIPUS: Platja

ENTORN: Semiurbà

ORIENTACIÓ: Sud-est

LONGITUD: 260m.

AMPLADA MITJANA: 10m.

TIPUS DE SORRA: Fina i Grava

PENDENT ENTRADA A L'AIGUA: Suau

CAMÍ DE RONDA: Si

TRANSPORT PÚBLIC: Si

EMBARCACIÓ TURÍSTICA: Si

ABALISAMENT: Si

APARCAMENT: Si

ACCÉS PER A DISCAPACITATS: Si

LAVABOS: Si

TEMPERATURA MIJANA (ºC)

JUNY: 19ºC          JULIOL: 20ºC          AGOST: 22ºC          SETEMBRE 21ºC

Topònim derivat de farell, que indicava la presència d’una llum per orientar els navegants o bé el lloc on s’iniciava la pesca a l’encesa. [Plujà i Canals, Arnald : Estudi del Cap de Creus : La costa : Diccionari toponímic, etimològic i geogràfic ]

 Com indica doncs el topònim en aquest sector s’hi practicava la pesca de l’encesa . Aquest ormeig forma part de les anomenades arts d’encerclament. Són arts de grans dimensions que varen substituir les de deriva en la pesca d’espècies pelàgiques. En les arts de llum els peixos s’atrauen mitjançant focus lluminosos. El peix queda tancat en una bossa formada pel mateix art. Al sector del Cap de Creus existien dues modalitats : el bolig de dia o xàvega i el bolig de nit o a l’encesa, la més habitual però en aquest sector de la costa era la de l’encesa.

La pesca de l’encesa

La pesca de l’encesa és molt antiga i va néixer a la costa del Cap de Creus. Consisteix en l’atracció del peix per mitjà de la llum. Per anar a l’encesa es feia servir fusta o teia de pi sobre un fester posat a popa de les embarcacions, i modernament , carbur, petromax  i gasolina; i per a les teranyines, llums elèctrics. De l’art utilitzat per agafar el peix en deien bolig. 

La pesca amb bolig consistia a arribar a una cala amb el llagut, deixar un cap de bolig a terra, tornar-se’n cap al calador i deixar que els llaguts del foc sortissin a buscar peix. Si un dels llaguts en trobava retornava silenciosament cap a terra atraient el peix amb el llum. El llagut de bolig, llavors calava la xarxa tot voltant el foc i en conseqüència , la mola de peix, i portant la corda de l’altra banda a terra, des d’on s’havia d’estirar l’art. Quant la xarxa ja s’acostava a la platja, el llagut sortia de dins de la zona encerclada, fent que el peix, seguint el llum, es fiqués encara més en dins del cóp.

Bibliografia :

BOIX, Lurdes : Pescadors de Catalunya, converses amb gent de la mar ; Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 2003.

ROIG, Emerencià : La pesca a Catalunya, Noray, 1996

SALA i LLOBERAS, Joan, DOMÈNECH i MONER, Joan : La pesca, Diputació de Girona i Caixa de Girona, 1994.